Autoanàlisi i Comiat

Des de que vaig utilitzar l’AntConc per a fer un breu anàlisi d’un tractament periodístic, vaig pensar que estaria be fer, ara a finals de semestre, un anàlisi lexicomètric del meu propi blog.

La part que més m’agrada de l’AntConc és la Word List perquè crec que diu molt amb molt poc. Al meu blog he escrit dues entrades utilitzant-la, sobre el tractament periodístic en l’accident de Germanwings i sobre Ada Colau guanyant l’alcaldia de Barcelona, de manera que ara no faré un anàlisi lexicomètric complet del meu blog, sinó que, tan sols, utilitzaré dues eines: la Word List i la Concordance Plot.

Anàlisi lexicomètric: anàlisi de dos blogs

Tal i com he introduït en els posts previs, centraré el meu anàlisi lexicomètric en la dona. Ara bé, per defugir del que, malauradament, sempre són les notícies més rellevants, no he cercat els posts que tracten la violència de gènere sinó que m’he centrat en temes del dia-a-dia en els quals encara queda  feina per a fer: religió, economia, esport, laboral, TICs, política, periodisme o la igualtat de drets i obligacions. D'aquesta manera, a partir de dos blogs intentaré analitzar quin llenguatge utilitzen i si sobresurt alguna rellevància o freqüència doncs recordem que, com ens diu Lakoff, tothom estudia la millor forma d’estructurar i comunicar les seves idees. I, si bé Lakoff pensava més en els polítics, la idea central és extrapolable a qualsevol altre àmbit o medi com aquests dos blogs:

   - Dones en Xarxa: apareix al 2004 i és una associació catalana sense ànim de lucre formada per dones feministes i progressistes amb la finalitat de donar veu a totes les dones catalanes a través de la seva web. Per aconseguir-ho, aquesta web es converteix en el punt de trobada i l’espai de reflexió promogut per una xarxa de dones entre les quals n’hi ha de fixes, que mantenen els continguts i l’espai, i les col.laboradores externes que fan aportacions regulars.

    - El País. Mujeres: és un espai dins el diari El País, d’àmbit estatal, que apareix per descriure els canvis de la dona dins un món en constants transformació, les desigualtats i debatre sobre tot allò que trenqui la igualtat de drets i obligacions a parts iguals entre ambdós sexes. Aquesta web és coordinada per dos periodistes, Ricardo de Querol i Ana Alfageme, però compta amb un gran nombre de col·laboradors de diferents edats, punts de vista, perfils i d’ambdós sexes.

Anàlisi lexicomètric: metodologia seguida

Un anàlisi lexicomètric ens permet extreure dades d'un o més corpus de texts amb diferents eines o paràmetres com la freqüència d’ús de les paraules, les concordances (d'una sola o vàries paraules juntes) o les expressions regulars.

Per a fer aquest anàlisi seguim les directrius del nostre professor, en Joan Campàs, i utilitzem l’AntConc, un software freeware, o el que és el mateix, un programa que ens podem descarregar gratuïtament des de la web del seu creador i desenvolupador, en Laurence Anthony. En aquesta pàgina podem trobar diferents softwares de l’AntConc amb tutorials que ens van bé per a entendre millor el seu funcionament, així com altres aplicacions i eines diferents. La versió que he utilitzat, adequada al meu ordinador personal i tenint en compte les actualitzacions, és  la de Macintosh OS X 10.7-10.10 (3.4.3).

Un cop instal.lat el programa és seguir les instruccions i tenir molt present que el corpus dels texts a analitzar han d'estar en extensió .txt o .html, així com vigilar en quina codificació es guarda el text. Aquest ha estat el meu principal problema, quan vaig esbrinar que havia de desar els texts (amb extensió .txt) en codificació Unicode UTF-8, la resta va ser senzill gràcies a les diferents indicacions aportades per en Joan o trobades a internet a on sempre hi ha gent disposada a penjar tutorials de qualsevol tema, com aquest.

Anàlisi Lexicomètric: temes i entrades a analitzar

Tal i com he explicat en la introducció de l'Anàlisi Lexicomètric, en la meva ‘entrada’ anterior, per aquest projecte de recerca he escollit dos blogs a on el tema central és la dona:

Dones en Xarxa        

El País: Mujeres         

Després de cercar i valorar diferents opcions he optat per fer una comparativa centrada en temes concrets dins diferents àmbits -política, TICs, laboral, periodisme, religió, justícia, economia, esport i la igualtat de drets i obligacions-, tots ells àmbits a on encara queda molta feina per fer i a on a la dona li costa  fer-se el seu lloc de manera natural, és a dir, per la seva vàlua personal. Ara per ara, moltes vegades el seu lloc és per omplir unes quotes de paritat que quedin bé de cara a la galeria pública.

Per a poder tenir un ventall de texts a analitzar, he decidit escollir les entrades a partir del setembre del 2014, quan podríem dir que comença el curs escolar, fins al maig del 2015.

- de Dones en Xarxa utilitzo 20 entrades

- d’El País. Mujeres utilitzo  39 entrades

D’entrada ja veiem que el blog d’El País és molt més actiu. Segurament la seriositat d’aquest medi i que sigui d’àmbit estatal ajuda bastant a tenir molts més col·laboradors/es. I, com no he utilitzat totes les entrades d'aques període, detallo a continuació les entrades  que utilitzo per al meu anàlisi lexicomètric: 

Anàlisi Lexicomètric: Introducció

Sembla que era ahir quan començàvem aquesta assignatura, amb més incerteses que certeses, i ja estem a la recta final. Ara estem en el punt que no podem evitar: “lidiar” amb el programa d’anàlisi lexicomètric AntConc.

Des del primer moment que se’ns va plantejar aquest projecte vaig pensar que voldria fer alguna cosa al voltant de David Fernández, dirigent de la CUP. Més enllà de si estic més o menys d’acord amb el seu projecte, és un personatge que sempre m’ha atret. Crec que és dels polítics més coherents amb si mateix, amb la seva ideologia i amb el seu partit que tenim ara mateix. I, tot i les seves samarretes reivindicatives i les seves espardenyes, no dec ser la única donat que és el polític millor valorat tant al 2014 com al  2015. Tanmateix, si Fernández és molt actiu a Twitter, no ho és gens com a bloggaire.

De fet, després de saltar a la meva segona opció per al treball, analitzar els discursos d’alguns polítics ben dispars (ERC o CUP versus PP o Ciutadans, per exemple) sobre el procés de la Independència, tampoc he pogut. Els que són, més o menys, actius amb un bloc, ho són d’una manera molt “neutral”, com és el cas d’Oriol Jonqueras o Joana Ortega. Suposo que és normal doncs tots aquells que amaguen la seva identitat al darrera d’un pseudònim o “anònim” deuen estar a l’aguait per saltar. I, remetre’m a les webs dels seus partits ho he descartat perquè ja sabem que les escriu qualsevol menys l’interessat a analitzar.

Clar que, potser millor així. M’he estalviat alguna enrabiada més analitzant els discursos i llenguatges de segons quin polític o blog polític.

 

Quin grau REAL de llibertat tenim alhora d’escriure a les xarxes? (2)

En la meva entrada d’ahir comentava que hi havia dos preguntes que em ballaven pel cap aquests dies a partir de les diferents lectures proposades per en Joan. La primera –La "nostra" manera de pensar. Però, aquesta"nostra" a qui fa referència exactament?– la vaig plantejar ahir. La segona és la següent:

Realment som lliures d’escriure el què vulguem?

Quan llegeixes sobre la blogosfera i tot el que implica et diuen que és bàsic:

- la teva llibertat d’expressió, és a dir, escriure sobre tot allò que vulguem

- però, també, la llibertat d’expressió i l’obertura a totes les opinions[1], tot i que aquestes siguin contràries a les nostres.

Quin grau REAL de llibertat tenim alhora d’escriure a les xarxes? (1)

Aquests dies, mentre anava llegint els diferents texts a on se’ns descriu les meravelles dels blogs com a exemple d’escriptura hipertextual en la nostra societat, hi havia dues preguntes que no paraven de ballar-me pel cap que desglosso en dos entrades per no allargar-me massa.

La “nostra” manera de pensar. Però, aquesta “nostra” a qui fa referència exactament?

Des d’una visió eurocentrista, no som conscients de que no tothom té accés a internet. I, d’aquells que sí en tenen, no tots gaudeixen del mateix grau de llibertat ja sigui per diferents graus de censura o per poca llibertat d’expressió. Per tant, podríem pensar que la “nostra” manera de pensar no està canviant per igual arreu del món.

Tot i que aquest article al diari ARA sobre la censura a les xarxes és de desembre del 2013, malauradament no ha canviat massa. Així veiem:

- en fúcsia aquells països que censuren totalment el contingut de la xarxa; 

- en color rosa, substancialment; 

- en groc, selectivament; 

- en taronja, en evolució;

- en verd, poc o gens;

- i, en gris, sense especificar.