A més coneixement a l'abast, més desconeixement i submissió personal

Tot i que el títol d’aquesta entrada pugui semblar una contradicció, quan més llegeixo sobre el tema, més s’amplia aquesta sensació.

Frases com que la societat del coneixement actual és “una societat (...) que no progressa augmentant els seus coneixements sinó aprenent a gestionar el desconeixement” o que “en la mesura que es diversifica la producció de saber, disminueix també la possibilitat de controlar aquests processos”, ambdues de Joan Campàs, o aquesta altra de Derrick de Kerckhove “però, a que tenim accés exactament? La resposta és “a tot i res”, donen molt per pensar. 

 

Mai fins ara havíem tingut tanta informació i coneixement al nostre abast. Creiem que les masses socials tenim el poder perquè tenim la informació a les nostres mans (i mai més ben dit amb tots els gadgets tecnològics actuals). Alhora, no cal estudiar ni aprendre ni saber el perquè de la importància d’un fet històric o d’un descobriment. Per què fer-ho? Ho tenim tot a un sol ‘clic’. O, perquè anar al metge si ens podem autodiagnosticar (i, alguns tornar-se hipocondríacs) amb un sol ‘clic’. Però, el que una gran majoria no es pregunta és, què passarà quan aquest ‘clic’ el domini un grup limitat de persones o empreses?

Avui surt als diaris el cas de Max Schrems i la seva croada als tribunals europeus contra Facebook. Un estudiant de dret austríac que en demanar a Facebook la informació que tenien d’ell (estan obligats a donar-nos-la) al 2011, en les 1.200 pàgines que va rebre es va adonar que Facebook tenia informació que ell mai havia publicat i, el pitjor del cas, que la informació estava classificada en un munt de categories, entre elles ‘opinions polítiques’ o ‘opinions religioses’. Aquesta classificació, tot i ser sospitosa, no aniria més enllà de teories conspiracionistes sinó fos que, arran de les filtracions de l’exagent de la CIA Edward Snowden, ara sabem que l’Agència de Seguretat Nacional dels EUA té un programa d’espionatge massiu -PRISM- en el qual estan implicades la majoria de les grans empreses d’internet, entre elles Facebook.

Per Manuel Castells som una “societat xarxa”, gairebé les 2/3 parts de la població mundial està connectada. Però, si bé estem connectats entre tots nosaltres, ens desconnectem ‘lliura i feliçment’ dels que controlen aquesta connexió. Aquest pensament em fa recordar en El mite de la caverna de Plató (com molt bé ha titulat el seu bloc un company de l’assignatura) o en el conegut vídeo de The Wall de Pink Floyd. Qui sap, dintre d’uns anys igual surt un vídeo igual, però serem nosaltres passant automitzats enmig de pantalles digitals