Des de ben petita m'han fascinat
les gàrgoles i les quimeres als edificis religiosos. No entenia com en un lloc
religiós, a on gairebé tot era pecat, hi poguessin haver aquestes 'criatures'
irreverents, éssers fabulosos tant llunyans (simbòlicament parlant) del lloc a
on es trobaven. Amb càmera de fotos des dels 12 anys, en dec tenir
fotografiades de molts llocs, però les que sempre m'han fascinat són les de la Catedral de Notre Dame a París.
El luxe de tenir família a París
m'ha permès gaudir d'aquesta fantàstica ciutat més d'un cop. I, un dels espais
a on sempre m'agrada tornar és a Notre-Dame, sobretot pujar els 387 esglaons i
gaudir de la galeria de gàrgoles i altres éssers fantàstics. De totes elles, la
que més m'agrada és l'estirga ('au nocturna', d'un terme grec) de la
fotografia: l'estirga burlesca traient la llengua en direcció a universitat de
la Sorbona.
Aquests dies em ve aquesta imatge
a la ment. Asseguda al llarg de moltes hores davant la pantalla, barallant-me
amb aplicacions noves, problemes de codificacions i aprendre un nou món
hipertextual, em venen ganes de treure la llengua i riure-me'n. Llàstima que, a
diferència d'ella, jo no tingui Paris als meus peus.
Ara bé, al igual que l'art s'ha
anat adaptant al seu propi moment històric al llarg dels segles, és clar que
nosaltres hem de fer el mateix. Per tant, el debat no és tant si ens agrada o
no, o si és convenient o no, sinó que l'hem d'aprendre i, tan sols, assumir
aquelles eines que ens agraden o ens interessen, sense negar que ja forma part
del nostre propi context històric.
Quina veritat!!!! Tot allò nou es fa tanta por...i no sabem com arribar-hi. I ara mateix és el que sento, i puc dir, que molts de nosaltres també sentim. Quina raó, jo també vull treure la llengua i dir nooooo, ja estava bé dins el meu foradet amagada. Però llavors potser ens quedarem com la gàrgola... tota de pedra. Serem uns essers immòbils que no podrem avançar cap a cap lloc i ens quedarem atrapats dins les nostres pors i no podrem avançar cap enlloc. Però costant tants els canvis i les noves maneres de concebre el món. En nostre segle és un segle on les coses van molt ràpid i l’home està preparat per aquests canvis tant vertiginosos?
ResponEliminaCert Olga, de vegades penso que el món evoluciona més ràpid del que la majoria d´éssers humans són capaços d'assimilar. I, per quan ja ho hem comprés, ja se'ns ha quedat obsolet i ha sortit una altra novetat que assimilar ...
ResponEliminaUna recomanació per a que vegis les gàrgoles i Notre Dame d'una manera molt diferent: "El misterio de las catedrales" de Fulcanelli. Si la visites amb aquest llibre sota el braç segur que no et semblarà el mateix. No deixa de ser aplicable al laberint hipertextual al que ens enfrontem: si podem disposar d'algun guiatge, tot el camí resulta diferent, més ple i fascinant.
ResponEliminaRicard, prenc nota del llibre de Fulcanelli per quan acabem aquest semestre. Abans difícil doncs els consultors ja s'encarreguen de tindre'ns entretinguts amb forces lectures.
ResponEliminaAra em fas rumiar, però, amb el teu comentari. Ja em veig a venir que explicarà algunes realitats que em faran veure-ho diferent .... De vegades, penso, que viure en la propia ignorància no ha d'estar malament, o sí? ;-)
A mi también me fascina la iconografía, ¿os habéis fijado que en las entradas de las iglesias hay muchas imágenes eróticas?,
ResponEliminaCert Àngels, Ja no només les estirgues a dalt de les façanes, sinó a les decoracions de les entrades, als capitells..., les esglésies, i altres espais sacres, són plens d'iconografia molt interessant i totalment pagana.
Elimina