Per Isidro Moreno, els hipermèdia es formen gràcies a diferents medis d’expressió que,
tots o alguns, convergeixen en un mateix espai virtual. Uns medis –fotogràfics,
infogràfics, tipogràfics i audiovisuals- que són possibles gràcies a les
constants innovacions en les tecnologies de la informació i de la comunicació. De
fet, però, si anem a la dècada de 1940 ja trobem el que, al meu parer, podríem considerar una combinació de medis d'expressió: combinar personatges reals amb cartoons com, per exemple, aquesta escena de Gene Kelly cantant i ballant amb un cartoon. Avui en dia ens sembla d'allò més trivial, però al seu moment devia ser totalment revolucionari.
Per Moreno “lo analògic és immutable, lo digital es pot
transformar”. Totalment cert, en una pel·lícula com la descrita, nosaltres
som simples espectadors. En canvi, gràcies al constant desenvolupament en les
noves tecnologies, actualment podem escollir què volem veure o cap a on anar en
una exposició en línia i, inclòs, parar
i prosseguir quan vulguem com, per exemple, aquesta de Catalunya i la Guerra deSuccessió (1702-1725).
Segurament, per a
molts un medi molt més atractiu que no pas un llibre. I, com ja hem anat
llegint al llarg de l’assignatura, un sistema molt més acord a les nostres
estructures mentals de pensament, raonament, associació d’idees...
El que em crida l’atenció,
i em fa recordar, és quan Moreno parla dels museus i exposicions presencials.
Cada vegada més, sembla ser, els gestors culturals i patrimonials prenen
consciència de en quin món viuen i van introduint
les noves tecnologies a diferents espais per a fer més atractiva la visita.
Si abans ens deien “es mira i no es toca” ara, per exemple, al Museu del Barça
has de tocar si vols saber. Un museu que, en un espai no massa gran, et diu de
tot i més del món del futbol, principalment, gràcies als diferents sistemes
interactius i que et permet separar-te del grup i anar a allò que
t’interessa més. La veritat que està molt bé, però, si no sou uns malalts del
futbol us recomano no anar-hi amb algú que sí ho és, no s’acaba mai. Us ho dic per
experiència.
Tot i que com a
‘realitat virtual’ em va agradar molt més l’experiència al Món Sant Benet
(Bages). Diferents hologrames a escala real van prenent vida al llarg de la
visita al monestir i a la casa familiar de Ramon Casas, permetent
que sentis, per una estona, com hi vivien i formar-ne part. Una experiència
curiosa i molt enriquidora, almenys per a mi, i les meves filles, que llavors
tindrien uns set anys, en van sortir encantades i divertidíssimes.
De fet, tal i com
recomana Moreno, ambdós museus aconsegueixen l’objectiu: “intentar que els visitants deixin a l’entrada les seves preocupacions i
es concentrin en el tema que tracta el museu”.
NOTA: les
referència a Isidro Moreno són del text aportat a l’assignatura, en concret “Escritura hipermèdia y lectoautores” d’un
congrés celebrat a Alacant i publicades les actes el 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada