Quan podem ser part activa d’una exposició o museu

Per Isidro Moreno, els hipermèdia es formen gràcies a diferents medis d’expressió que, tots o alguns, convergeixen en un mateix espai virtual. Uns medis –fotogràfics, infogràfics, tipogràfics i audiovisuals- que són possibles gràcies a les constants innovacions en les tecnologies de la informació i de la comunicació. De fet, però, si anem a la dècada de 1940 ja trobem el que, al meu parer, podríem considerar una combinació de medis d'expressió: combinar personatges reals amb cartoons com, per exemple, aquesta escena de Gene Kelly cantant i ballant amb un cartoon. Avui en dia ens sembla d'allò més trivial, però al seu moment devia ser totalment revolucionari.

Per Moreno “lo analògic és immutable, lo digital es pot transformar”. Totalment cert, en una pel·lícula com la descrita, nosaltres som simples espectadors. En canvi, gràcies al constant desenvolupament en les noves tecnologies, actualment podem escollir què volem veure o cap a on anar en una exposició en línia i, inclòs, parar i prosseguir quan vulguem com, per exemple, aquesta de Catalunya i la Guerra deSuccessió (1702-1725).  Segurament, per a molts un medi molt més atractiu que no pas un llibre. I, com ja hem anat llegint al llarg de l’assignatura, un sistema molt més acord a les nostres estructures mentals de pensament, raonament, associació d’idees...

El que em crida l’atenció, i em fa recordar, és quan Moreno parla dels museus i exposicions presencials. Cada vegada més, sembla ser, els gestors culturals i patrimonials prenen consciència de en quin món viuen i van introduint les noves tecnologies a diferents espais per a fer més atractiva la visita. Si abans ens deien “es mira i no es toca” ara, per exemple, al Museu del Barça has de tocar si vols saber. Un museu que, en un espai no massa gran, et diu de tot i més del món del futbol, principalment, gràcies als diferents sistemes interactius i que et permet separar-te del grup i anar a allò que t’interessa més. La veritat que està molt bé, però, si no sou uns malalts del futbol us recomano no anar-hi amb algú que sí ho és, no s’acaba mai. Us ho dic per experiència. 

 

Tot i que com a ‘realitat virtual’ em va agradar molt més l’experiència al Món Sant Benet (Bages). Diferents hologrames a escala real van prenent vida al llarg de la visita al monestir  i a la casa familiar de Ramon Casas, permetent que sentis, per una estona, com hi vivien i formar-ne part. Una experiència curiosa i molt enriquidora, almenys per a mi, i les meves filles, que llavors tindrien uns set anys, en van sortir encantades i divertidíssimes.

De fet, tal i com recomana Moreno, ambdós museus aconsegueixen l’objectiu: “intentar que els visitants deixin a l’entrada les seves preocupacions i es concentrin en el tema que tracta el museu”.

NOTA: les referència a Isidro Moreno són del text aportat a l’assignatura, en concret “Escritura hipermèdia y lectoautores” d’un congrés celebrat a Alacant i publicades les actes el 2008.