Un bloc[1]
és un sistema de publicació electrònica que no requereix tenir coneixements
d’informàtica específics, de molt poc cost econòmic, sense fronteres, ningú
controla el què escrius i amb unes pautes d’ús molt senzilles. No és
d’estranyar, doncs, que hagi tingut èxit dins tots els àmbits socials, qualsevol
es veu capaç d’escriure un bloc. Ara bé,
l’èxit real d’un bloc no és que
tu l’escriguis, sinó la repercussió,
interès i audiència que pots arribar a tenir. D’aquesta manera, el que pot
començar a ser com un bloc de notes personal, s’acaba convertint en una pàgina
consultada per a persones de qualsevol lloc, generalment desconegudes, que els
hi agraden les teves idees o aportacions. A partir d’aquí, sobre gustos no hi
ha res escrit...
Literatura, periodistes, moda, motos, nutrició, gossos, criatures, salut, decoració, fotografia, manualitats, viatjar, cuina,
bricolatge...
qualsevol
temàtica és bona per a escriure un bloc, sempre i quan sigui àgil, aporti nova
informació assíduament i les seves aportacions siguin interessants o
d’actualitat. En els blocs, l’edició i publicació sempre és a càrrec del seu
autor o autors, tot i així els lectors poden opinar als comentaris al final de
cada entrada, arribant a mantenir un diàleg amb l’autor del bloc i altres
comentaristes. Uns comentaris que, si bé en segons quins blocs no són
conflictius, en altres, especialment els blocs polítics, poden ser molt cínics,
crítics o satírics, per no dir inclòs ofensius. Només cal llegir alguns dels comentaris a l’enllaç que ens ha donat en Joan Campàs d’aquesta entrada del bloc de José Antonio Donaire.
L’autor hi fa un anàlisi dels principals motors de la catosfera (la blogesfera catalana) i, així, poder avaluar la repercussió dels blocs polítics del país. Personalment, m’ha agradat molt, he conegut diferents blocs que em semblen prou interessants per a seguir-los, i desconeixia. Però, sembla ser que hi ha gent per a tot i alguns prefereixen criticar o deixar comentaris despectius que trobo no tenen res a veure amb aquesta entrada de bloc. En tot cas, lo adient seria anar al bloc en concret i fer-ho allà. Clar que, tampoc són de gaire consideració quan s’autoanomenen “anònim” o altres mots que amaguen la identitat de qui opina.
Tornant al fet d’escriure un bloc,
personalment m’agraden i segueixo aquells de 'circulació de noticies' i que m’aporten
nova informació o idees i, en actualitat o política, sobretot aquells que
ofereixen informació diferent i alternativa a “l’oficial” i que mai acabes d'estar segura
del seu grau d’oficialitat o oficiositat. Tanmateix, no m’havia plantejat mai
escriure’n un, ni de informació personal ni de cap altre tipus, tot i que ara
ho estic fent sota petició d’en Joan Campàs, per a l’assignatura ‘Escriptures
Hipertextuals’ de la UOC.
Com dic al títol de la meva entrada, “to blog or not to blog ... that’s the question”. Continuaré reflexionant sobre el tema, amb els seus pros i contres, i bloggejaré una mica més sobre el tema
[1] El Termcat ha fixat “bloc” com
l’expressió més convenient en català. En castellà és blog i bitácora, en
anglès weblog i blog, i en francès blogue
i carnetweb.
Doncs Diana, no estic gens d'acord respecte la teva valoració del "èxit real" d'un bloc. Penso més aviat el contrari: el seu èxit rau en la satisfacció personal que se'n deriva, independentment de la seva repercussió. Si realment vols incidir i ser "conegut i famòs", doncs com apuntes, parla incisivament de política o temes delicats i obtindràs audiència. Però no crec que això, a nivell personal, reporti una gran recompensa, a no ser que sigui la teva única meta.
ResponEliminaM'encanta que discrepin amb els meus raonaments, Ricard ;-) Sempre és més divertit (jajaja)
EliminaSobre l'èxit, no pensava tant en l'èxit d'un mateix, sinó en l'èxit a les xarxes. Per exemple, jo mateixo ja considero un èxit que jo estigui escrivint un blog i que, a més, tingui seguidors i em feu comentaris. Mai m'ho havia plantejat ni m'ho hagués pensat. Tanmateix, no tinc massa clar que ho fés com a satisfacció personal o per trobar un espai a on escriure. No ho sé.
Sí que, de vegades, vaig pel carrer i pensant en alguna idea tal i com si les anés escrivint, però d'aquí a transcriure-les a la xarxa.... no ho tinc clar
Ara bé, crec que sí hi ha aquelles persones que escriuen un bloc cercant un benefici propi: diga-li d'ego, econòmic, social, polític... Només cal veure, sobretot en moda, com surten bloggeres famoses que guanyen molts diners dels publicitants només per tenir milers de seguidors.
I seguiré rumiant, ni que sigui perquè la darrera PAC va sobre aquest tema :-)
Hola Diana, m'ha resultat molt agradable llegir el teu post "to blog or not to blog". Com diu en el seu comentari el Ricard Escarré, penso que l'èxit d'un bloc no és tan sols la seva repercussió sinó la satisfacció personal d'escriure les teves opinions i pensaments, malgrat que la repercussió, en la majoria dels casos és molt important. Ens anem llegint.
ResponEliminaMoltes gràcies Carme, sempre és agradable llegir aquestes paraules.
EliminaBé, sobre l'èxit em remeto al que acabo de contestar a n'en Ricard... Bàsicament, no pensava tant en un èxit personal sinó més gneral o global.
A banda de l'ús estrictament periodístic, el blog és una eina comunicativa que té un valor relatiu com tot el que s'esdevé a la xarxa, on tot sembla adquirir un compromís amb tot allò efímer. Pot ser un divertimento o una eina més de treball, o un manifest narcissista i inclús un espai on deixar anar les parts més obscures del nostre ego i la nostra identitat. En qualsevol cas, per molt horitzontals o transversals que siguin aquests intents de comunicació ciberespacials, no poden substituir la qüestió presencial, que incomprensiblement genera molt menys debat entre els internautes fins al punt que ens oblidem que la interacció autèntica precisa de la corporeitat.
ResponEliminaTotalment d'acord amb tu, Quim. Aquests espais, un bloc o qualsevol altra virtual, no hauria de ser un substitut dels espais pressencials.
EliminaAra, precisament, estic fent un treball d'història de l'Art centrat al Modernisme. Fer el context del moment i analitzar com moviments culturals, socials i polítics catalans neixen de tertúlies i discussions a espais com 'Els Quatre Gats' a Barcelonao 'El Cau Ferrat' de Sitges, dóna certa enveja. Actualment, tot ho discutim virtualment, tot són retrets via twitter o utilitzant un medi de informació afí i, una opinió meva, que amb intermidiaris pel mig sempre es perden paraules o 'sentits' de les paraules...
Tornant al bloc, com molt bé dius, el valor e´s relatiu i som nosaltres, els lectors, els que hauríem de saber discernir què llegim, què és real o què ens prenen el pèl.
Molts cops et veus que segueixen un blog d'algú que mai has vist, i possiblement mai veuràs i no saps perquè et sents vincualda als seus escrtis. també cerques informació i en els blogs trobes bvivències personals i íntimes que et pdoen acompanyar i ajudar, molts cops.
ResponEliminaMolt bona Olga. Totalment d'acord. Però, no només amb blocs, sinó també amb tuitaires.
EliminaJo mateixa segueixo gent que dubto que mai arribi a conèixer, però m'agraden molts dels tuits que comparteixen. Així mateix, quan veig que tinc algun nou seguidor a tuit, i no tinc ni idea de qui és, em pregunto a mi mateixa "i, ara, aquest/a per què em segueix?" .... I, tampoc és que sigui molt activa, tinc temporades segons el temps o l'actualitat.
A poc a poc els blogs esdevenen una mena de dietaris on expliquem allò que se'ns passa pel cap. Que explicaríem a algú però com que no el tenim a l'abast en aquell moment, ho expliquem al blog. És curiós, però, com busquem blogs afins. Blogs de literatura, de cinema, de política... que ens resultin profitosos i que s'ajustin als nostres gustos o interessos.
ResponEliminaD'acord amb tu, Albert. Tot i que, si be un costat cerco blogs afins a les meves inquietuds, de vegades en buscoa altres per tenir més informació o informació alternativa.
EliminaEstà bé conèixer les diferents formes de pensar de persones que poden influir en el nostre dia-a-dia, tot i que suposi alguna empipada de tant en tant