Actualment, podem dir que la tecnologia ha passat de ser un mitjà a un medi que ens
possibilita noves oportunitats d’escriure, llegir, raonar, conèixer i, en
definitiva, pensar. No obstant, si bé hi ha diferents medis d’escriptura hipertextual que alteren la relació
escriure-llegir-pensar, al alterar la relació autor-lector, com la literatura
hipertextual (hipertexts en línia) o nous programes (Facebook, Twitter, Youtube, Instagram, Flickr, Picasa...), el
blog permet conjugar totes les possibilitat en un mateix espai: escriure,
afegir fotografies o vídeos, interactuar amb els nostres lectors i, tot plegat,
sense una restricció d’espai o límit de caràcters.
Al ser un medi obert i global per a tothom, sempre i quan es
tingui accés a internet i l’autor no restringeixi l’accés al seu contingut,
permet que qualsevol persona sigui capaç d’escriure en xarxa a partir de
qualsevol neguit que tingui i, sense filtres ni intermediaris, es pot establir
una relació directa entre autor i lector
que, a la llarga, esdevé una societat
xarxa; una relació social basada en la comunicació hipertextual. Isidro Moreno ens recorda que quan un ancià mor
a l’Àfrica és com si es cremes una biblioteca. La mort roba la memòria. [Però] Gràcies a l’escriptura es mitiga aquesta
pèrdua[1],
d’aquesta manera Moreno ens introdueix en la necessitat de l’escriptor d’hipermèdia
i el lectoautor, doncs la relació entre autor i lector ha tornat a canviar.
Amb l’oralitat, el narrador descrivia o narrava una història
que es podia anar alterant segons el seu propi parer o segons fos la reacció del
públic, esdevenint aquest públic en un coautor de l’obra narrada. Amb
l’escriptura i la seva linealitat aquesta relació es perd doncs el lector no pot
establir cap relació directa amb l’obra narrada ni alterar allò escrit ni, molt
menys, influir amb les seves pròpies reflexions. Ara, però, contra la immutabilitat de lo analògic, tot
allò digital es pot transformar. El nou procés de lectura-escriptura hipertextual
dins els suports digitals facilita la participació real del lector ja que el
permet seleccionar, transformar i/o construir a partir d’allò escrit. Una
relació lògica si tenim en compte que la
interactivitat és diàleg[2].
Així, a partir de diferents participacions se’ns permet que tots nosaltres
siguem lectoautors i que, un cop morts, els nostres escrits siguin permanents i
no desapareguin com l’ancià africà.
De fet, si pensem sobre el sorgiment de l’escriptura hipertextual,
aquest no és tan estrany. Mentre l’escriptura analògica ens obligava a una
linealitat contraria a la nostra xarxa neuronal, l’actual escriptura interactiva emula l’estructura mental del pensament
humà. Sánchez-Mesa ens recorda que l’hipertext
(...) en tant que estructura textual o modalitat d’escriptura, forma part ja de
la majoria dels productes multimèdia o interactius[3]; i,
tal i com vam veure en la seva lectura, de Kerckhove afirma que només amb pensar, pots canviar el contingut
de la teva ment en temps real amb colors i moviment i so i textura i totes les
altres simulacions que processem cada segon de la nostra vida mental dins la
nostra realitat virtual privada[4],
Per tant, no hi ha dubte que, tard o d’hora, ens adaptarem als nous processos
de lectura-escriptura d’hipermèdia, doncs la
flexibilitat del processament de dades que experimentem en la nostra ment és
l’estàndard que la enginyeria dels medis de xarxa hauria d’intentar aconseguir.[5]
[1] MORENO, Isidro, Escritura hipermèdia y lectoautores. A:
Tortosa, Virgilio (2008). Escrituras
digitales. Tecnologías de la creación en la era virtual. Alicante:
Publicaciones Universidad de Alicante, pàg. 121
[2] Ibídem, pàg. 123
[3] SÁNCHEZ-MESA, Domingo, Las nuevas fronteras de la literatura: la
narrativa electrónica. A: Tortosa, Virgilio (2008). Escrituras digitales. Tecnologías de la creación en la era virtual.
Alicante: Publicaciones Universidad de Alicante, pàg. 230
[4] Derrick de Kerckhove (1999). Inteligencias
en conexión. Hacia una sociedad de la Web. Barcelona: Gedisa. Material
de la UOC: assignatura Escriptures hipertextuals, pàg. 4
[5] Ibídem, pàg. 4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada