Aquests dies,
mentre anava llegint els diferents texts a on se’ns descriu les meravelles dels
blogs com a exemple d’escriptura hipertextual en la nostra societat, hi havia
dues preguntes que no paraven de ballar-me pel cap que desglosso en dos
entrades per no allargar-me massa.
La “nostra” manera de pensar. Però, aquesta “nostra”
a qui fa referència exactament?
Des d’una visió
eurocentrista, no som conscients de que no tothom té accés a internet. I,
d’aquells que sí en tenen, no tots gaudeixen del mateix grau de llibertat ja
sigui per diferents graus de censura o per poca llibertat d’expressió. Per
tant, podríem pensar que la “nostra” manera de pensar no està canviant per
igual arreu del món.
Tot i que aquest article al diari ARA sobre la censura a les xarxes és de desembre del 2013, malauradament no ha canviat massa. Així veiem:
- en fúcsia aquells països que censuren totalment el contingut de la xarxa;
- en color rosa, substancialment;
- en groc, selectivament;
- en taronja, en evolució;
- en verd, poc o gens;
- i, en gris, sense especificar.
De manera que ens
hauríem de preguntar si les noves tecnologies digitals poden estar
creant una nova “societat de classes”. Una societat dividida no només pels
recursos econòmics, sinó també pels recursos tecnològics entre aquells
tecnològicament desenvolupats i aquells que no; una tecnologia que, de retruc,
afecta al nivell econòmic, d’igualtat o de drets. Diferents lectures, teories,
estudis... ens parlen de com cadascun de nosaltres som un element actiu dins
una gran xarxa de comunicació interconnectada, una mena de tots amb tots (G. Mayos) interconnectats dins una societat xarxa (M. Castells). Tanmateix,
el nombre de la població que no té accés a aquestes noves tecnologies digitals
és molt més elevat que la que sí en té. I, d’aquests que sí, no tots tenen el
mateix nivell d’accés a causa de diferents graus de censura o poca llibertat
d’expressió, per tant, podríem pensar que la
forma de pensar no està canviant per igual arreu del món. És, per això, que
hem de recalcar que quan parlem de la “nostra” manera de pensar és l’occidental
i de pocs més. Ara bé, com afectarà o quines repercussions tindrà aquest canvi
desigual en les formes de pensament és un tema pendent d’analitzar amb el pas
del temps.
Sobre la desigualtat a l’accés a les xarxes socials ho anem llegint o escoltant als diferents medi d’informació des de fa temps. I, si be l’activisme crític contra aquesta desigualtat és ferm a nivell social, per contra els governs dels anomenats països occidentals no fan gaire cosa quan el país censurador de les xarxes és necessari per beneficis econòmics i/o polítics.No obstant, gràcies a campanyes d’activistes i organitzacions com Amnistia Internacional, Reporters sense Fronteres o Freedom House, cada vegada més es denuncien els casos de censura en la llibertat d'expressió a les xarxes socials.
El potencial
econòmic que representa la Xina gràcies, entre altres factors, a la
no-regulació de les lleis laborals, propiciant que els occidentals puguem
comprar ben barat sense preguntar-nos a quin cost, permet que coneguts artistes
i activistes siguin detinguts, empresonats o desapareguin. Gràcies a diferents organitzacions coneixem el cas de l’artista Ai Weiwei o el bloggaire i professor d’economia Ilham Tohti. Però, quants bloggaires anònims que desconeixem deuen haver patit repressió per
opinar lliurament?
L’or negre del
Golf Pèrsic és tant valuós per a la societat occidental capitalista que es prefereix
tancar els ulls a les grans desigualtats socials, laborals, polítiques i de
drets humans que pateix la seva societat de base, per no dir inclòs
d’esclavatge en alguns d’aquests països. D’aquesta manera, si activistes com Maryam Al-Khawaja a Bahrein són condemnades a quinze d’anys de presó per
exposar els abusos públicament, gràcies a les noves tecnologies, no passa res
més enllà d’una mera i escueta nota de premsa oficial.
Turquia fa anys
que vol entrar a la Comunitat Europea, però, al mateix temps manté un control
sever en l’accés a internet i la llibertat d’expressió a les xarxes. I,
d’aquesta manera, quan es publiquen notícies reals, però que no agraden al
govern de torn, agafa la via ràpida: bloquejar les xarxes socials com Youtube, Facebook o Twitter.
Rússia, Marroc, Egipte, Uganda... podríem començar i tindríem per estona abans no acabéssim amb
tots els països que neguen el dret a la llibertat d’expressió a través de les
xarxes socials. Però, suposo que mentre passi lluny de casa nostre, no passa
res.
Impactant el mapamundi de la llibertat a internet. Tampoc subscric del tot el final de que "mentre passi lluny de casa...". Tu, per exemple, t'has fet conscient i amb la teva entrada en faràs conscient a més d'un que potser no ho era. El problema no és ben bé que pasi sino que podem fer des d'aqui, a banda de denunciar-ho públicament.
ResponEliminaSí, més que mai aquest mapa fa certa la frase de "una imatge val més que mil paraules".
EliminaI, sí, també cert que mentre algú en parli d'aquests problemes, ja els fem conscients. Però, al final, sempre tinc la sensació que a nivell social s'està molt més conscienciat de problemes que si no troben solució a nivell polític, poca cosa hi podrem fer. Perquè, nosaltres ho podem denunciar o escriure sobre, però, no els hi podem portar internet a casa seva...
Trobo molt interessant la teva reflexió de si estem construïnt també una societat divida pels recursos tecnològics i totes les seves implicacions. Efectivament, en un món tan globalitzat i viral, crec que aviat començarem a veure patir les conseqüències ja que sense un desenvolupament i integració tecnològica adequada el països menys desenvolupats restaran al marge del comerç i gairebé de la nostra vida quotidiana.
ResponEliminaCert Eva. Se'ns diu tant que ens hem d'adaptar, que hem de ser "nous tecnològics" per a desenvolupar-nos, ja no a nivell personal i social, sinó comercialment i econòmicament, que et fa pensar molt. No fa massa llegia un article sobre que l'empresa que no estigui a internet amb poc temps, perdrà el negoci per no estar dins la "xarxa".
EliminaI, llavors és quan penses "i la gran quantitat de població que no hi té accés??????
Enhorabona Diana i gràcies per la teva participació activa a l'aula.
ResponEliminaDes d’una visió eurocentrista és com acostumem a percebre els efectes i les causes, els altres i nosaltres. Seria interessant saber com ens veuen altres societats a nosaltres perquè segurament ens veuríem obligats a canviar la nostra mirada.
Rosa Bassas
http://rosabassas.blogspot.com.es/
Moltes gràcies Rosa.
EliminaTotalment d'acord i, a més, crec que seria una bona dosis d'humiliat saber com ens veuen altres societats o cultures. Segurament, quedaríem parats, i no precisament pels bons comentaris