La blogesfera: l'espai ideal de creació de la subjectivitat

L’èxit de la blogosfera, l’espai ideal de creació de la subjectivitat, es deu segurament a que ens permet aportar-hi els nostres pensaments, idees, crítiques... de manera immediata i àgil, al temps que ens permet potenciar la nostra identitat o crear-nos-en una de nova. Hi podem escriure en primera persona, amb detall i de forma subjectiva, sobre les nostres pròpies interpretacions de la realitat i, entrada darrera entrada, les nostres interpretacions queden inscrites en les cultures noves sense passar pel sedàs de cap censura.

Així, un weblog esdevé un espai subjectiu que ens permet, en teoria, interactuar o no amb altres autors i lectors al mateix temps. Remarco el “en teoria” doncs escriure un blog no implica que tinguem lectors de facto. Com a escriptors, ens hem de guanyar que ens llegeixin les nostres aportacions i transmissions de pensaments. Així, doncs, abans de res ens hem de preguntar si escrivim un blog per narcisisme o per contribuir amb les nostres reflexions i intentar fer reflexionar als nostres lectors. Per tant, si el que cerquem com a escriptors virtuals és tenir lectors amb qui interactuar, permetent que esdevinguin en coautors dels nostres pensaments, hem de saber crear un medi adient per a construir-nos una audiència amb qui interactuar. Això és:

- un disseny que atregui l’atenció de bon començament; 

- generar una percepció positiva per a que els nostres lectors desitgin tornar-se a connectar; 

- establir els enllaços externs necessaris, com a capital social que permet interrelacionar-nos amb altres texts a la xarxa, al mateix temps que donen un grau de fiabilitat als nostres escrits; 

- òbviament, donar opció a l’audiència de ser coautora dels nostres pensaments al deixar-los participar amb els seus comentaris; 

- i, important, tenir molt present que acceptar públic participatiu és acceptar la llibertat d’expressió i l’obertura a les seves opinions, tot i ser contraries a les nostres.

Tanmateix, des de la perspectiva de públic participatiu, hem de tenir molt en compte alhora de creure’ns tot allò que llegim en les xarxes socials. La subjectivitat de cada autor pot ser molt contraria a la realitat del moment, de manera que el nostre coneixement, i els nostres pensaments, es poden alterar o veure’s avocats a una falsedat. George Lakkoff ens ho avisa: hi ha grans grups polítics, medis de comunicació afins a una ideologia o lobbies econòmics estudiant la millor forma d’estructurar i comunicar les seves idees. I, el que en un principi va començar (les xarxes socials) com un medi lliure i de veu alternativa, amb el temps ha esdevingut un medi de control, o d’intent de manipulació, de les masses socials. De fet, aquesta és la idea que ens queda més clara del llibre de Lakoff: l’intent constant d’alterar les nostres formes de pensar mitjançant la manipulació del llenguatge. 

                                                                                                     "Sí Primer Ministre"