Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Edward Snowden. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Edward Snowden. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 d’abril del 2015

Rés és nou, res no ha estat ja pensat

Dublín
En Joan Campàs ens recomana que a mesura que anem fent les lectures per a la PAC2, opinem sobre elles. Confesso que aquesta d’en Mattelart (Historia de la sociedad de la información) m’ha costat. Per sort, des de que estudio a la UOC m’ha passat en casos molt comptats el llegir i que, amb parts del text, no saber què estic llegint. Tanmateix, sí m’he quedat amb idees o frases que m’han suposat els meus propis pensaments.

Primer, que res és nou i gairebé tot ja ha estat pensat. La idea d’una ‘universalització o globalització del coneixement’ ja la trobem al segle XVII de la mà de Leibniz, Bacon, Sébastien, de Vauban o Diderot i d’Alembert. De les seves aportacions i visions, doncs, podríem dir que ja és innat en l’ésser humà el voler anar més enllà pel que fa a conèixer i transmetre aquest coneixement. Des dels dibuixos a les parets i els papirs, passant pels manuscrits i el llibre imprès, l’home està en una  recerca constant sobre la transmissió i interconnexió cultural amb els altres.

dimarts, 24 de març del 2015

A més coneixement a l'abast, més desconeixement i submissió personal



Tot i que el títol d’aquesta entrada pugui semblar una contradicció, quan més llegeixo sobre el tema, més s’amplia aquesta sensació.

Frases com que la societat del coneixement actual és “una societat (...) que no progressa augmentant els seus coneixements sinó aprenent a gestionar el desconeixement” o que “en la mesura que es diversifica la producció de saber, disminueix també la possibilitat de controlar aquests processos”, ambdues de Joan Campàs, o aquesta altra de Derrick de Kerckhoveperò, a que tenim accés exactament? La resposta és “a tot i res”, donen molt per pensar. 
 
Mai fins ara havíem tingut tanta informació i coneixement al nostre abast. Creiem que les masses socials tenim el poder perquè tenim la informació a les nostres mans (i mai més ben dit amb tots els gadgets tecnològics actuals). Alhora, no cal estudiar ni aprendre ni saber el perquè de la importància d’un fet històric o d’un descobriment. Per què fer-ho? Ho tenim tot a un sol ‘clic’. O, perquè anar al metge si ens podem autodiagnosticar (i, alguns tornar-se hipocondríacs) amb un sol ‘clic’. Però, el que una gran majoria no es pregunta és, què passarà quan aquest ‘clic’ el domini un grup limitat de persones o empreses?