Una mica d'art per a contrarrestar tanta hipertextualitat

Combinar aquesta assignatura de la UOC, Escriptures Hipertextuals, amb Història de l’Art II (del Renaixement fins al segle XIX), m’està portant a fer-me unes reflexions curioses al llarg del curs. Algunes ja no venen al cas, però, ara que estic estudiant la pintura al llarg segle XIX i analitzant el seu context històric, em pregunto: “com ens analitzaran a nosaltres dintre d’un segle?”

Es fa molt estrany parlar del tren o vaixell a vapor quan hi ha gent que té bitllet reservat per anar a fer ‘turisme’ a la lluna ...... parlar del desenvolupament de la indústria i tot el que comportà quan nosaltres estem parlant de la desindustrialització o deslocalització. Això sí, de la pobresa, les classes més baixes o les penúries laborals, en podem seguir parlant igual ...... parlar de com al 1873-26 l’imperi britànic pateix un col·lapse econòmic creant una gran Depressió, al 1929 es va repetir i nosaltres ho hem tornat a viure ........ 

Rés és nou, res no ha estat ja pensat

Dublín

En Joan Campàs ens recomana que a mesura que anem fent les lectures per a la PAC2, opinem sobre elles. Confesso que aquesta d’en Mattelart (Historia de la sociedad de la información) m’ha costat. Per sort, des de que estudio a la UOC m’ha passat en casos molt comptats el llegir i que, amb parts del text, no saber què estic llegint. Tanmateix, sí m’he quedat amb idees o frases que m’han suposat els meus propis pensaments.

Primer, que res és nou i gairebé tot ja ha estat pensat. La idea d’una ‘universalització o globalització del coneixement’ ja la trobem al segle XVII de la mà de Leibniz, Bacon, Sébastien, de Vauban o Diderot i d’Alembert. De les seves aportacions i visions, doncs, podríem dir que ja és innat en l’ésser humà el voler anar més enllà pel que fa a conèixer i transmetre aquest coneixement. Des dels dibuixos a les parets i els papirs, passant pels manuscrits i el llibre imprès, l’home està en una  recerca constant sobre la transmissió i interconnexió cultural amb els altres.

Ho confesso: em declaro amant del llibre en paper!!!

D’acord amb que navegar per la xarxa ens dóna unes facilitats i un abast de coneixement quasi il·limitat. Ara bé, després de passar-me hores treballant al despatx amb ordinador, més unes hores més amb treballs de la UOC, em nego a llegir un llibre per plaer en una pantalla. NO vull llegir i estar pensant si estic correctament asseguda, l’esquena recte i com cal, les cames juntes i sense creuar, la visió en línia recta per no fer patir les cervicals, una distància prudent, una brillantor de pantalla que no excedeixi ... això, si no estem amb un portàtil que ens obliga a seure ben a prop d’un endoll per si s’acaba la bateria .... mare meva, només vull llegir.  

Reclamo el meu dret a poder “escarxofar-me” al sofà i gaudir de la lectura.

 

Hipertextualitat: dues generacions, dues visions

No hi ha res com conviure amb dues pre-adolescents de dotze anys i mig per adonar-me que allò anomenat "canvi generacional" és real. Ni millor ni pitjor, tan sols diferent. I, res millor que el context virtual de la xarxa i l’hipertext per a portar aquesta idea a la pràctica.

Als 45 anys m’estic adaptant als accelerats canvis de les noves tecnologies tan ràpid com puc. Tanmateix, encara no en domino una que ja n’apareix una altra. Per contra, les meves dues filles tenen unes habilitats cognitives que les permet moure-s’hi amb una facilitat sorprenent. S’ho miren i amb molt poc temps dedueixen què han de fer i per a on anar. Segurament haig de començar a acceptar la idea que, tal com diu Rocío Rueda, en les noves generacions ja és una realitat que “l’ordinador i la xarxa són una extensió per a que la ment processi el llenguatge, que és, en si mateix una extensió del cervell”. Tot i així, segueixo pensant que jo tinc una avantatge vers elles, l’experiència dels anys viscuts, i que em fa veure les coses diferents.

Descobrint un nou món

Molt bones,

Tot i seguir diferents blogs, mai he tingut l'interès suficient per a crear-ne un de personal. Potser, és que em sembla que no és d'interès general el que jo pugui dir?! De fet, m'agrada més compartir fotografies que pensaments o idees. Ara, però, una assignatura de la UOC, Escriptures Hipertextuals, em fa entrar en un nou món virtual i digital. Espero sortir-me'n amb èxit ...

En Joan Campàs ens demana crear un blog com a inici de curs, i aquí el teniu. Què esperar-ne d'ell o, més aviat, què esperar de mi, ja serà una altra cosa que anirem descobrint en les properes setmanes.

De moment, doncs, comparteixo amb vosaltres una fotografia meva feta a Lisboa, una ciutat que us recomano. La ciutat em va sorprendre agradadablement, segurament perquè no m'esperava res de concret ni n'havia escoltat masses comentaris. De fet, és el millor. Arribar a un lloc nou i anar-lo descobrint, tot caminant i visquent-lo.