Sobre tres obres escrites en línia

Ara mateix, no sé què pensar: estic antiquada? Senzillament és que no entenc aquesta mena d’obres? O, tan sols, hi ha gustos per a tothom?

Després de navegar i llegir per algunes obres en línia proposades per en Joan Campàs, trobo difícil opinar doncs no m'han acabat de convèncer. En cap d'aquestes tres obres he aconseguit fer la "immersió" de la que ens parla Domingo Sánchez-Mesa en la lectura de l'assignatura.  Què que és "immersió"? 
Un text ha de conseguir que el lector, l'espectador o l'usuari es construeixi un escenari a partir de l'acció narrativa. A diferència d'algunes obres en paper que desitjo que mai s'acabin, amb aquestes tres obres sí esperava el final. No he conseguit en cap moment, i ho he intentat, imaginar-me l'escena o la trama o els personatges. És la finalitat? No ho sé, però, ara per ara, no les canvio en absolut per una lectura en un clàssic llibre de paper. 

Ho confesso: em declaro amant del llibre en paper!!!

D’acord amb que navegar per la xarxa ens dóna unes facilitats i un abast de coneixement quasi il·limitat. Ara bé, després de passar-me hores treballant al despatx amb ordinador, més unes hores més amb treballs de la UOC, em nego a llegir un llibre per plaer en una pantalla. NO vull llegir i estar pensant si estic correctament asseguda, l’esquena recte i com cal, les cames juntes i sense creuar, la visió en línia recta per no fer patir les cervicals, una distància prudent, una brillantor de pantalla que no excedeixi ... això, si no estem amb un portàtil que ens obliga a seure ben a prop d’un endoll per si s’acaba la bateria .... mare meva, només vull llegir.  

Reclamo el meu dret a poder “escarxofar-me” al sofà i gaudir de la lectura.

 

La capacitat d’adaptar-nos a noves situacions

Ara mateix, no sé si per l’hora que és (tot en silenci, els meus dos gossos roncant al costat i el cansament apuntant) o, perquè en el fons no m’acaba d’atraure suficientment el rerefons de l’escriptura i la lectura hipertextual, em sento una mica com una Robinson Crusoe dins un mar virtual.

Nous formats de literatura i escriptura?

L’ocàs del llibre en paper?

.....? 

Tantes preguntes, respostes i dubtes al voltant del plaer d’una bona lectura. 

Un nou format d'escriptura: crear o desbaratar?

Al llibre d’en Joan Campàs hi trobo més d’un cop la paraula “revolució”, però no tinc tan clar que l’hipertext sigui una revolució. En tot cas, i seguint les recomanacions de Julio Aróstegui sobre relativitzar lo cronològic quan analitzem la història per adonar-nos de com els canvis no tenen una data concreta, sinó que s'han anat forjant amb temps, diria que l'escriptura hipertextual és una evolució. No en va és dins l'ADN de l'ésser humà estar en constant evolució. Tot i que aquesta nova evolució sembla anar a un ritme accelerat.

Un fet que em crida l'atenció, però, és com de l'artista anònim antic i medieval, es passa a l'artista renaixentista reconegut, esdevenint en molts casos 'geni', per tornar a un anonimat virtual. Ara mateix, no tinc clar si és una evolució o un bucle de tornada. Dins d'aquest món en xarxa la figura de l'autor es va dissipant de mica en mica i, tot i així, la figura d'escriptor, al igual que qualsevol artista, generalment va associada a qui gaudeix del reconeixement públic. Alhora que, als lectors, ens agrada lligar una obra amb una identitat.

Hipertextualitat: dues generacions, dues visions

No hi ha res com conviure amb dues pre-adolescents de dotze anys i mig per adonar-me que allò anomenat "canvi generacional" és real. Ni millor ni pitjor, tan sols diferent. I, res millor que el context virtual de la xarxa i l’hipertext per a portar aquesta idea a la pràctica.

Als 45 anys m’estic adaptant als accelerats canvis de les noves tecnologies tan ràpid com puc. Tanmateix, encara no en domino una que ja n’apareix una altra. Per contra, les meves dues filles tenen unes habilitats cognitives que les permet moure-s’hi amb una facilitat sorprenent. S’ho miren i amb molt poc temps dedueixen què han de fer i per a on anar. Segurament haig de començar a acceptar la idea que, tal com diu Rocío Rueda, en les noves generacions ja és una realitat que “l’ordinador i la xarxa són una extensió per a que la ment processi el llenguatge, que és, en si mateix una extensió del cervell”. Tot i així, segueixo pensant que jo tinc una avantatge vers elles, l’experiència dels anys viscuts, i que em fa veure les coses diferents.