Aquests dies,
mentre anava llegint els diferents texts a on se’ns descriu les meravelles dels
blogs com a exemple d’escriptura hipertextual en la nostra societat, hi havia
dues preguntes que no paraven de ballar-me pel cap que desglosso en dos
entrades per no allargar-me massa.
La “nostra” manera de pensar. Però, aquesta “nostra”
a qui fa referència exactament?
Des d’una visió
eurocentrista, no som conscients de que no tothom té accés a internet. I,
d’aquells que sí en tenen, no tots gaudeixen del mateix grau de llibertat ja
sigui per diferents graus de censura o per poca llibertat d’expressió. Per
tant, podríem pensar que la “nostra” manera de pensar no està canviant per
igual arreu del món.
Tot i que aquest article al diari ARA sobre la censura a les xarxes és de desembre del 2013, malauradament no ha canviat massa. Així veiem:
- en fúcsia aquells països que censuren totalment el contingut de la xarxa;
- en color rosa, substancialment;
- en groc, selectivament;
- en taronja, en evolució;
- en verd, poc o gens;
- i, en gris, sense especificar.
