Pensem com parlem o parlem com pensem?

Una pregunta sense una resposta definitiva i que des diferents branques socials i científiques es busca una resposta clara o, almenys, un quòrum consensuat.

Cap pensament o acte humà és aliè al seu context sociopolític o cultural. El procés o canvi mental pot ser instantani o pot ser l’esclat d’una evolució, però és una resposta al moment històric que viu. I, adaptat a aquest context, l’evolució del llenguatge hi va parell. Un llenguatge que va esdevenir oral i, per comoditat i facilitat, va passar a ser plasmat en signes gràfics primer, per arribar fins a l’escriptura com l’entenem actualment. El curiós del cas, però, és que ara mateix, uns dibuixos –en format de smiles i altres- tornen a la nostra escriptura hipertextual. Un llenguatge gràfic molt útil si parles amb persones d’altres llengües que no domines. La llengua escrita pot ser un entrebanc per a entendre’s, els dibuixos tothom els entén, suposem.

Un nou format d'escriptura: crear o desbaratar?

Al llibre d’en Joan Campàs hi trobo més d’un cop la paraula “revolució”, però no tinc tan clar que l’hipertext sigui una revolució. En tot cas, i seguint les recomanacions de Julio Aróstegui sobre relativitzar lo cronològic quan analitzem la història per adonar-nos de com els canvis no tenen una data concreta, sinó que s'han anat forjant amb temps, diria que l'escriptura hipertextual és una evolució. No en va és dins l'ADN de l'ésser humà estar en constant evolució. Tot i que aquesta nova evolució sembla anar a un ritme accelerat.

Un fet que em crida l'atenció, però, és com de l'artista anònim antic i medieval, es passa a l'artista renaixentista reconegut, esdevenint en molts casos 'geni', per tornar a un anonimat virtual. Ara mateix, no tinc clar si és una evolució o un bucle de tornada. Dins d'aquest món en xarxa la figura de l'autor es va dissipant de mica en mica i, tot i així, la figura d'escriptor, al igual que qualsevol artista, generalment va associada a qui gaudeix del reconeixement públic. Alhora que, als lectors, ens agrada lligar una obra amb una identitat.