Pensem com parlem o parlem com pensem?

Una pregunta sense una resposta definitiva i que des diferents branques socials i científiques es busca una resposta clara o, almenys, un quòrum consensuat.

Cap pensament o acte humà és aliè al seu context sociopolític o cultural. El procés o canvi mental pot ser instantani o pot ser l’esclat d’una evolució, però és una resposta al moment històric que viu. I, adaptat a aquest context, l’evolució del llenguatge hi va parell. Un llenguatge que va esdevenir oral i, per comoditat i facilitat, va passar a ser plasmat en signes gràfics primer, per arribar fins a l’escriptura com l’entenem actualment. El curiós del cas, però, és que ara mateix, uns dibuixos –en format de smiles i altres- tornen a la nostra escriptura hipertextual. Un llenguatge gràfic molt útil si parles amb persones d’altres llengües que no domines. La llengua escrita pot ser un entrebanc per a entendre’s, els dibuixos tothom els entén, suposem.

Every minute of the day

Molt interessant la segona lectura que ens proposa en Joan, extractes del llibre L’era de la informació de Manuel Castells. Amb la idea final amb la que em quedo és que, en el fons, ens agradi o no la globalització i tot el que comporta, sembla que tots/es necessitem que siguem una societat global.

Per un costat, em queda clar que vivim en un món tan digital que si demà apaguessin l’interruptor hi hauria un crash pitjor que el del 29. Ja no només pel daltabaix econòmic, sinó pel social. 

S’ha introduït tant en la nostra activitat diària que ja no en sabem viure sense. I, el pitjor del cas és que, moltes vegades, pot crear més neguit que satisfacció, com des de no sortir de casa sense el mòbil perquè es 'pateix', algú que s’enfadi perquè no li han contestat un whatsapp als 10 segons, una amiga ha vist una foto de les altres al Instagram i que van quedar sense ella o queixes a un hotel per no tenir wifi gratis... Com se’ns diu al text, en paraules de M. Kranzberg “la tecnologia no és bona ni dolenta, ni tampoc neutral”.