Quin grau REAL de llibertat tenim alhora d’escriure a les xarxes? (1)

Aquests dies, mentre anava llegint els diferents texts a on se’ns descriu les meravelles dels blogs com a exemple d’escriptura hipertextual en la nostra societat, hi havia dues preguntes que no paraven de ballar-me pel cap que desglosso en dos entrades per no allargar-me massa.

La “nostra” manera de pensar. Però, aquesta “nostra” a qui fa referència exactament?

Des d’una visió eurocentrista, no som conscients de que no tothom té accés a internet. I, d’aquells que sí en tenen, no tots gaudeixen del mateix grau de llibertat ja sigui per diferents graus de censura o per poca llibertat d’expressió. Per tant, podríem pensar que la “nostra” manera de pensar no està canviant per igual arreu del món.

Tot i que aquest article al diari ARA sobre la censura a les xarxes és de desembre del 2013, malauradament no ha canviat massa. Així veiem:

- en fúcsia aquells països que censuren totalment el contingut de la xarxa; 

- en color rosa, substancialment; 

- en groc, selectivament; 

- en taronja, en evolució;

- en verd, poc o gens;

- i, en gris, sense especificar.

Rés és nou, res no ha estat ja pensat

Dublín

En Joan Campàs ens recomana que a mesura que anem fent les lectures per a la PAC2, opinem sobre elles. Confesso que aquesta d’en Mattelart (Historia de la sociedad de la información) m’ha costat. Per sort, des de que estudio a la UOC m’ha passat en casos molt comptats el llegir i que, amb parts del text, no saber què estic llegint. Tanmateix, sí m’he quedat amb idees o frases que m’han suposat els meus propis pensaments.

Primer, que res és nou i gairebé tot ja ha estat pensat. La idea d’una ‘universalització o globalització del coneixement’ ja la trobem al segle XVII de la mà de Leibniz, Bacon, Sébastien, de Vauban o Diderot i d’Alembert. De les seves aportacions i visions, doncs, podríem dir que ja és innat en l’ésser humà el voler anar més enllà pel que fa a conèixer i transmetre aquest coneixement. Des dels dibuixos a les parets i els papirs, passant pels manuscrits i el llibre imprès, l’home està en una  recerca constant sobre la transmissió i interconnexió cultural amb els altres.