Parthenia de Margot Lovejoy et fa
sentir moltes coses alhora, i algunes contradictòries entre si: colpeix per
veure la situació que passen moltes dones avui en dia, sobretot si ho llegeixes
d’elles mateixes; ràbia per com poden passar aquestes coses actualment;
impotència perquè no es pot, o costa moltíssim, canviar algunes mentalitats o
cultures; molta tristor pels infants i petits/es que els hi han tret de cop (i
mai més ben dit, amb un cop) la innocència innata en tota criatura; esperança
perquè amb més cultura, educació, difusió i medis, es pugui anar eliminant... i
més, molts més.
Margot Lovejoy
utilitza internet, el medi de difusió per excel·lència actualment, per a denunciar els maltractaments físics o
psíquics a les dones. Un maltractament a les dones que, generalment
silenciós, troba el seu lloc en aquest projecte permetent que, pública o
anònimament, tota dona o criatura maltractada pugui expressar-se. El pitjor de
tot plegat és que, avui en dia, encara hi ha dones que creuen que ho han d'amagar o que tenen por de denunciar-ho.
