Sobre tres obres escrites en línia

Ara mateix, no sé què pensar: estic antiquada? Senzillament és que no entenc aquesta mena d’obres? O, tan sols, hi ha gustos per a tothom?

Després de navegar i llegir per algunes obres en línia proposades per en Joan Campàs, trobo difícil opinar doncs no m'han acabat de convèncer. En cap d'aquestes tres obres he aconseguit fer la "immersió" de la que ens parla Domingo Sánchez-Mesa en la lectura de l'assignatura.  Què que és "immersió"? 
Un text ha de conseguir que el lector, l'espectador o l'usuari es construeixi un escenari a partir de l'acció narrativa. A diferència d'algunes obres en paper que desitjo que mai s'acabin, amb aquestes tres obres sí esperava el final. No he conseguit en cap moment, i ho he intentat, imaginar-me l'escena o la trama o els personatges. És la finalitat? No ho sé, però, ara per ara, no les canvio en absolut per una lectura en un clàssic llibre de paper. 

Quan podem ser part activa d’una exposició o museu

Per Isidro Moreno, els hipermèdia es formen gràcies a diferents medis d’expressió que, tots o alguns, convergeixen en un mateix espai virtual. Uns medis –fotogràfics, infogràfics, tipogràfics i audiovisuals- que són possibles gràcies a les constants innovacions en les tecnologies de la informació i de la comunicació. De fet, però, si anem a la dècada de 1940 ja trobem el que, al meu parer, podríem considerar una combinació de medis d'expressió: combinar personatges reals amb cartoons com, per exemple, aquesta escena de Gene Kelly cantant i ballant amb un cartoon. Avui en dia ens sembla d'allò més trivial, però al seu moment devia ser totalment revolucionari.

Una mica d'art per a contrarrestar tanta hipertextualitat

Combinar aquesta assignatura de la UOC, Escriptures Hipertextuals, amb Història de l’Art II (del Renaixement fins al segle XIX), m’està portant a fer-me unes reflexions curioses al llarg del curs. Algunes ja no venen al cas, però, ara que estic estudiant la pintura al llarg segle XIX i analitzant el seu context històric, em pregunto: “com ens analitzaran a nosaltres dintre d’un segle?”

Es fa molt estrany parlar del tren o vaixell a vapor quan hi ha gent que té bitllet reservat per anar a fer ‘turisme’ a la lluna ...... parlar del desenvolupament de la indústria i tot el que comportà quan nosaltres estem parlant de la desindustrialització o deslocalització. Això sí, de la pobresa, les classes més baixes o les penúries laborals, en podem seguir parlant igual ...... parlar de com al 1873-26 l’imperi britànic pateix un col·lapse econòmic creant una gran Depressió, al 1929 es va repetir i nosaltres ho hem tornat a viure ........ 

Jo sóc hipertextual?

Acabada la PAC2 de l'assignatura, Escriptures Hipertextuals, a on se’ns demanava que defenséssim la tesi “l’hipertext sóc jo, és a dir, els hipertextuals som nosaltres”. Trobo interessant fer-ne un resum del què he entès i he respost... una altra cosa serà la valoració que en faci en Joan Campàs. 

"No pensis en un elefant"

Per aquells que no l’hàgiu llegit, us el recomano: No pienses en un elefante de George Lakoff (Madrid. Editorial Complutense, 2007). Tot i estar centrat en els dos grans partits nord-americans, les idees de base són extrapolables.

Aquest llibre analitza com, des dels anys setanta, el partit republicà nord-americà està invertint quantitats indecents de diners en crear els seus think tank per a crear-se una imatge vàlida per al ciutadà mig i baix. Als rics no els han de convèncer, però sí a les classes que surten perdent amb les seves polítiques de dretes. Al mateix temps, posen en marxa altres estratègies, amb vistes a llarg termini, per a crear-se una base social ja adaptada i adoctrinada per al futur. I, a la base de tot plegat, què fan servir? El llenguatge adequat.

Pensem com parlem o parlem com pensem?

Una pregunta sense una resposta definitiva i que des diferents branques socials i científiques es busca una resposta clara o, almenys, un quòrum consensuat.

Cap pensament o acte humà és aliè al seu context sociopolític o cultural. El procés o canvi mental pot ser instantani o pot ser l’esclat d’una evolució, però és una resposta al moment històric que viu. I, adaptat a aquest context, l’evolució del llenguatge hi va parell. Un llenguatge que va esdevenir oral i, per comoditat i facilitat, va passar a ser plasmat en signes gràfics primer, per arribar fins a l’escriptura com l’entenem actualment. El curiós del cas, però, és que ara mateix, uns dibuixos –en format de smiles i altres- tornen a la nostra escriptura hipertextual. Un llenguatge gràfic molt útil si parles amb persones d’altres llengües que no domines. La llengua escrita pot ser un entrebanc per a entendre’s, els dibuixos tothom els entén, suposem.

Quan a internet catorze anys són molts anys

Per Arlette Séré (a: ‘Nuevos géneros discursivos: los textos Electrónicos’, pàg. 135) “cada moment històric produeix gèneres adaptats als mitjans tècnics i tecnològics que corresponen a l’evolució de les diferents societats sempre en moviment.” I, és el que estem comprovant in situ amb les noves tecnologies, internet i tot el que ho envolta.

Dubto que pocs invents com els ordinadors i la xarxa hagin revolucionat tant en tan poc temps. Per quan ja creiem que ho dominem i ho sabem gairebé tot, arriba algun nou il·luminat (sembla ser que els garatges dels USA donen per molt) que, com un mag treien un conill del barret, ens sorprèn amb alguna nova aplicació o tecnologia que ens desbarata tot el nostre coneixement virtual.

Ara bé, res com llegir un llibre sobre internet escrit fa catorze anys per sentir-te ‘vella ‘ (sí, en v) de cop.